dimarts, 7 de març del 2006

El misteri de la poma

Això no és una poma. Aquesta evidència ja la va establir fa anys un il·lustre pintor el nom del qual, ara mateix, no recordo. Cert que podria fer un esforç per establir la paternitat de l'afirmació, però és que estic molt mandrós i em fio prou de la vostra vasta cultura perquè supliu aquest lapsus que ara mateix se'm produeix.

Amb tota evidència, aixó no és una poma. És, naturalment, la representació de la poma. Fidel, cert. Encara més diria: exacta. O potser podria afegir, fins i tot, fotogràfica? Doncs afegim-ho. Mandrós, sí; però generós, també. I no us escatimaré l'adjectiu que us faci feliços.

Encara que, ara que hi atino... És la vostra felicitat l'objectiu d'aquestes paraules? O dit d'una altra manera: poden fer-nos feliços les paraules?

Jo sóc dels qui pensa que sí. A veure, reflexionem-hi.

Construïm el nostre univers a cops de paraules, o amb carícies de paraules, o amb la imprecisió de les paraules, o amb l'empatx de paraules. Sigui com sigui, podríem considerar-nos humans sense paraules? Us estalvio la resposta: no.

Vindreu doncs a les meves si afirmo que és amb les paraules que construïm també la nostra felicitat, atès que aquesta forma part de tot allò que construïm.

Ara, és clar, us preguntareu si la vostra felicitat forma part del projecte de les meves paraules. Ah, amics... heus ací un misteri gran.

Misteri? Com el de la poma, és clar.

Com sempre passa, arriba un moment que la cinta tanca el vuit i ja estem situats en territoris topològics un pèl desconcertants d'aquells que desmenteixen la nostra percepció i ens obliguen a fer-nos amics de Moebius.

Del qual, per cert, només coneixo el nom. És el meu destí, just em sona però poca cosa més.

Per alleujar el meu desconcert m'acolliré al que deia l'altre i acceptant que the proof of the pudding is in the eating em limitaré a mossegar la poma i a esperar que m'expulsin del Paradís.

Que ja cansa tanta confusió entre el Bé i el Mal.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Si la serp hagués tingut a mà aquest text, no hauria estat la poma la fruita que hagués rebut Adam....