Més tard o més d'hora tots acabem passant per l'adreçador. Que ho fem cantant, xiulant o plorant amb llàgrima viva, fa de mal dir. Depèn de tantes coses...
Oh, i encara, cal atendre les circumstàncies. Per a segons qui pot ser una condemna, per a d'altres una remissió. Com deia el Barreter Foll, tants caps tants barrets.
Però no fem el tiquismiquis. El que és, és. I ja som prou granadets per fer veure que volem ignorar les quatre veritats essencials. Que com els deu manaments es poden resumir en dos: Avui hi som i demà ja veurem...
Acceptades aquestes premisses, potser l'únic debat acceptable és acordar quin és el millor adreçador.
O per dalt:
O per baix:
Sigui quina sigui la tria, no s´hi val entretenir-se en la perifèria.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada