Volia ser drac i em vaig quedar en aquesta mena de mig camí que ara veieu. Però no hi fa res perquè així m'he garantit una llarga supervivència. Passen anys i passen dracs i com que no em reconeixen jo vaig fent la viu-viu.
I si alguna vegada em veig en un destret, convoco algun amic com aquest per acabar d'embolicar la troca.
No falla mai.
Feliç Sant Jordi!


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada