divendres, 1 de desembre del 2017

Escletxa


Fa tant de temps que no obro aquesta finestra que tot em diu que està més bé tancada. Hi ha, però, alguna cosa que em suggereix que puc deixar-hi una escletxa. No crec que hi entri el sol, són temps de fosca. (Anava a escriure de tenebra, però em reté un cert pudor.)

Sort que sempre tindré algun llibre per obrir a l'atzar i trobar-hi una resposta plausible:

Ay del hombre al que sitia el recuerdo
el recuerdo de las interminables noches
que repiten la pesadilla
la pesadilla atroz de vivir,
de vivir sin sueño, y sin arrimo
seduciendo a Dios, a Cordelia
con el aroma atroz de mi destino
porque huele mal la vida
huele y el mal es cierto
y la poesía
es la única verdad de la pesadilla.

Panero es sempre un ressò. Un refugi. Inhòspit, com han de ser els refugis.

1 comentari:

Clidice ha dit...

Aneu amb compte amb les escletxes. La llum tendeix al groc.