divendres, 9 de setembre de 2016

La cosa del temps


Aquest matí (gràcies sien donades als òrgans rectors que han propiciat aital benefici) he pogut tenir un tast de l'elasticitat del temps.

Amb el cul cosit a la cadira i la imaginació papallonejant a la recerca de terrenys més amables, he assistit a la meravella de les meravelles: tot és meravellós i  més que ho serà. I que per molts anys ho sigui. I els minuts eren hores; i les hores, dies. I les paraules vessaven implacables i m'anaven colgant sense misericòrdia.

Quan era petit, a l'estiu, em donaven unes ulleres i un tub. I em capbussava més feliç que una pelaia. Ara ja no hi ha tubs ( se'n diu snorkel, tros d'ignorant!). Però jo ja no em capbusso ni mai em capbussaria .

Em limito a intentar surar. Amb paciència i bona voluntat. I recordant sempre les paraules profètiques de la meva estimada professora de filosofia: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".