Encara que els papers diuen que fa dos anys que els preus s'abaixen, la meva butxaca no dóna per a tant. M'han desnonat de la poma que ocupava i fa dies que vaig fent tombs. Breu: sóc un cuc sense sostre.
I ja fresqueja. Resumint, un desastre.
Fins ara m'he mantingut en la més estricta observança vegetariana. Però la fe em comença a trontollar: si el bon Jesús no hi posa remei, estic disposat a considerar ofertes de difunts.
La gana ens empeny a decisions que mai no hauríem cregut que contemplaríem.
.JPG)
6 comentaris:
Humor fi, sí senyor. M'agrada.
Salut i Terra
I a mi que m'agrada que us agradi. Salut, anarquia i col·lectivisme.
si és que ja és prou fotut ser cuc, que al damunt hagi de ser vegetarià! això no pot ser bo de cap manera. digueu-li que no pateixi pel seu veganisme, vénen temps de castanyes i aquestes també accepten hostes.
Exquisit dibuix!
Jo també em sento una mica com el cuc, s'ha de fer el que calgui per sobreviure.
Clídice, Eva, el meu cuc accepta de grat els vostres encoratjaments solidaris.
M'ha dit que intentarà el ram de la castanya, que mai no se sap, i que amb tota certesa està entestat a sobreviure: cuc, sí; vençut, mai!
Visca el cuc!!!!!
Publica un comentari a l'entrada