dissabte, 20 de desembre de 2008

Diàleg improbable













-I a vostè qui la pentina?
-Ai filleta, ja ningú... Ho havia intentat, ho havia intentat, però totes les pentinadores se'm quedaven de pedra, ja em dirà vostè. Al capdavall he optat per l'estil natural, quedi com quedi. Que si vas a mirar, no em cal ni el vent per despentinar-me.
-Doncs res, estigui boneta i disculpi la molèstia.
-Estigui boneta i a conservar-se.
-Bon Nadal.
-En companyia dels seus, i tant.