Una certa cara

Una certa cara d'astorament fa la meva reina. Perquè és una reina, no ho dubtéssiu, que ha fugit d'una baralla per inventar on, havent comportat les exigències del rei i declinat els requeriments inelegants i libidinosos d'un patge impertinent, ja no hi havia res que la hi retingués.

Ha fet oposicions a vitrall, i ha guanyat plaça en propietat, però té un fons de cul de mal seient i la immobilitat la incomoda i per això s'ha llençat a l'aventura.

Voldria descobrir horitzons, conèixer terres llunyanes... Això sí, on no hagin aplicat mai l'esglai net de la guillotina, perquè ella és molt seva i creu fermament que els colls han estat creats per unir tronc i cap, i sosté que qualsevol interposició, ultra inoportuna, ha de ser per força dolorosa.

S'ofereix per fer companyia i conversar els capvespres. Només necessita domassos, canelobre i copes de cristall, però garanteix lleugeresa, ironia i afabilitat.

Si us convé l'oferta, no ens trigueu. Ella n'estarà encantada i j o em trauré una responsabilitat del damunt.