Lletra

Ossos, ossos... Valga'm Collodi, i que n'ets de mentider, amic Eumolp, si a tu el que de veritat t'interessa són els feixos de fibres. Sempre, és clar, que estiguin convenientment empaquetats per una dermis escaient.

Però va, no t'ho retrec. Entenc que tots tenim dret a teixir cortines de fum o teranyines de paraules per amanir-nos un bon passament en aquest -tu i jo que ens assemblem tant ho sabem prou bé- món de mones.

Em limito a treure el nas per recordar-te que no t'has desempallegat de mi i fer-te una lleu estirada d'orelles, que d'entre les tautologies posssibles és la que més il·lusió em fa en aquests moments.

I perquè vegis que La Veu és legal, et faig regal d'una d'aquestes senyoretes a les quals tens devoció. Posem així una pinzellada d'alegria a tant difunt i tanta ossada com els que últimament ens imposes.

Que reposis en la pau que et mereixes. Ja ens tornarem a veure, paraula d'ectoplasma.