dissabte, 28 d’abril del 2007

Història de Tehuantepoc

El rei Tehuantepoc, assegut davant la finestra, contemplava l'horitzó. Aus del paradís i alguna serp despistada miraven de distreure'l, però ell s'entossudia a escrutar un punt a l'horitzó. Foren cridats a consulta grans dignataris de la cort, que l'observaren. El més ardit de tots parlà:

-Senyor, digueu-nos, què us hem fet? Quina ha estat la nostra mancança? Ens negareu per sempre els vostres ulls?

El rei, sense girar-se, parlà:

-No hi ha res en vosaltres que m'hagi ofès, podeu restar en pau.

En silenci i per respecte abandonaren tots la sala.

Barrejant-se amb el fregadís de les llargues capes diuen que unes paraules encara van sentir:

-Qui ha vist la llum només pot estar en quietud esperant el seu retorn.

2 comentaris:

the silver blue sea ha dit...

Espero que no et molesti que t'hagi fet un link al meu bloc. M'agrada el que escrius.
A reveure.

arsvirtualis ha dit...

En el silenci assossegat de la nostra solitud podem retrobar-nos amb les vivències ja amarades. És temps de tancar els ulls i de passejar els dits pels contorns imaginats.