Mirall

Just acaba de saber que no, que no és la més bella, i ja li tremolen al cap venjances de poma i metzina. Les complirà amb la devota aplicació de les dames poc llegides o que no van prestar atenció a la docta saviesa popular transmesa per les àvies.

No cal que ens entretinguem a esbrinar les convulsions de la víctima ni a extreure banals moralitats de com de les molt diverses ignoràncies se'n desprenen sempre conseqüències funestes.

Basta que diguem que se'n va sortir, i com! Que va estalviar-se tota competència i que va regnar sense rival i amb una absoluta falta de mala consciència. Breu: va ser fins a la mort feliç i diuen males veus que també el regne de les ombres li ha estat propici.

Va acudir al judici lleugera d'equipatge, just uns tocs de perfum, i en el triatge va guanyar ella, com és de llei. I ja per sempre somnieja entre núvols flonjos i arpistes una mica babaus mentre, si alguna vegada hi pensa, es felicita de l'encert de la decisió presa.