El 29 de desembre de 1939 se celebrà una vetllada de boxa en el Price amb púgils valencians i catalans.
Entre ells, Àngel Felipe, en el seu debut a Barcelona, va vèncer només per punts però es va guanyar l'admiració dels afeccionats.
"Bona estampa, puny fort, instint de lluitador nat, portava Àngel Felipe al seu cos tota l'excel·lència d'un Alís, tota la finesa i serenitat d'una Hilari Martínez i quelcom d'aquella feresa que féu famós al Tigre d'Alfara. Estava una mica verd, però Martínez Fort, que coneixia com s'ha d'actuar sobre el ring, l'enfrontà a Iglesias i el vencé. Fou una topada aferrissada, en la qual Iglesias provà un cop més la seva alta qualitat, si més no, el seu formidable aguant davant d'un jove púgil que apuntava en esdevenir a ésser una gran figura".
Així il·lustra l'esdeveniment el comentari de Juli Lorente al volum 1 de la Història de la boxa catalana (p. 356), on també podem llegir:
"Resultats d'aquella memorable vetllada de fi de 1939:
Preliminar amateur: Vélez vencé a Miñana, per inferioritat.
Llacer vencé a López, per abandó a la cinquena represa per lesió.
Garcés Álvarez vencé a Royo, per K.O., a la cinquena represa.
Àngel Felipe vencé a Iglesias, per punts.
Pedro Ros vencé a Blay, per abandó a la cinquena represa."
Fets que poso a disposició vostra perquè il·lustren un dels entreteniments predilectes de qui això subscriu i que consisteix, com molt bé haureu pogut deduir, a acumular coneixements perfectament inútils i prescindibles com un mecanisme de defensa davant de l'allau utilitarista que m'aclapara de tant en tant.
I parlant d'utilitarisme, el dia que em vagui us diré alguna cosa del meu amic John Stuart Mill. Promès.
Entre ells, Àngel Felipe, en el seu debut a Barcelona, va vèncer només per punts però es va guanyar l'admiració dels afeccionats.
"Bona estampa, puny fort, instint de lluitador nat, portava Àngel Felipe al seu cos tota l'excel·lència d'un Alís, tota la finesa i serenitat d'una Hilari Martínez i quelcom d'aquella feresa que féu famós al Tigre d'Alfara. Estava una mica verd, però Martínez Fort, que coneixia com s'ha d'actuar sobre el ring, l'enfrontà a Iglesias i el vencé. Fou una topada aferrissada, en la qual Iglesias provà un cop més la seva alta qualitat, si més no, el seu formidable aguant davant d'un jove púgil que apuntava en esdevenir a ésser una gran figura".
Així il·lustra l'esdeveniment el comentari de Juli Lorente al volum 1 de la Història de la boxa catalana (p. 356), on també podem llegir:
"Resultats d'aquella memorable vetllada de fi de 1939:
Preliminar amateur: Vélez vencé a Miñana, per inferioritat.
Llacer vencé a López, per abandó a la cinquena represa per lesió.
Garcés Álvarez vencé a Royo, per K.O., a la cinquena represa.
Àngel Felipe vencé a Iglesias, per punts.
Pedro Ros vencé a Blay, per abandó a la cinquena represa."
Fets que poso a disposició vostra perquè il·lustren un dels entreteniments predilectes de qui això subscriu i que consisteix, com molt bé haureu pogut deduir, a acumular coneixements perfectament inútils i prescindibles com un mecanisme de defensa davant de l'allau utilitarista que m'aclapara de tant en tant.
I parlant d'utilitarisme, el dia que em vagui us diré alguna cosa del meu amic John Stuart Mill. Promès.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada