Gira la roda i ve que fa bo de contemplar la cua mossegada per la boca.
Ja em perdonareu la metàfora pelàgica però he optat pel cripticisme i la brevetat, perquè immers en una voràgine intercanviadora em plau de concedir-me un mil·limetre quadrat de reconeixement de la pròpia de mi mateix circumstància vital.
A més, disposo de fa ben poc de feliços paradisos pixelats a cor què vols per esmerçar-hi discretes estones de contemplació embadalida i no me'n penso estar.
Alguna estranya circumstància es deu estar esdevenint que sento com la carcanada se'm redreça i, a mesura que guanyo perspectiva, l'horitzó augurat se m'ofereix plaent i aquietador.
Què més demanaria?
Ja em perdonareu la metàfora pelàgica però he optat pel cripticisme i la brevetat, perquè immers en una voràgine intercanviadora em plau de concedir-me un mil·limetre quadrat de reconeixement de la pròpia de mi mateix circumstància vital.
A més, disposo de fa ben poc de feliços paradisos pixelats a cor què vols per esmerçar-hi discretes estones de contemplació embadalida i no me'n penso estar.
Alguna estranya circumstància es deu estar esdevenint que sento com la carcanada se'm redreça i, a mesura que guanyo perspectiva, l'horitzó augurat se m'ofereix plaent i aquietador.
Què més demanaria?
Certament, res. Fora del que tinc, és clar.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada