Hipotètic avantpassat més o menys ressuscitat

Els designis del Senyor són inescrutables. 

Com ho són les giragonses que fan els dibuixos que perpetro. 

Aquest va néixer per aprofitar la bescara d'un full on havia començat un esbós d'autoretrat. Com és de tota evidència, el paper no va poder contenir la insuportable bellesa de la meva efígie i, sense pietat ni remissió, vaig abandonar la comesa. 

És el cas, però, que sóc de mena rata i em dolia esquinçar el full sense donar-li una segona oportunitat. Va ser aleshores que vaig girar el paper i el revers va acollir aquesta mena de bunyol apatatat que semblava justament condemnat a la brossa. 

La meva natura múrida va fer aleshores la segona embranzida i amb una mica d'aigua, un pensament d'aquarel·la i una mica de retoc a l'ordinador vaig aconseguir infantar aquest "hipotètic avantpassat més o menys ressuscitat". Perquè aquest va ser el nom amb què vaig abocar l'engendre a l'atzar de les xarxes per a gaudi o desplaer d'ulls devagats que hi ensopeguessin.

Ha anat fent el seu camí i dits amics li han adjuntat el petit cor que és de rigor. 

Accepto la gentilesa i la regracio, però no sé amagar una inquietud que m'aclapara: com diantre m'he pogut firar un avantpassat i mig ressuscitar-lo sense atorgar-li la gràcia d'unes esveltes orelles?

No m'ho sé acabar.