dissabte, 23 d’agost del 2014

zwitterió


Molècula que conté un grup àcid i un grup bàsic que, per transferència intramolecular d'un protó de l'un a l'altre, es presenten ionitzats simultàniament, un amb càrrega aniònica i l'altre amb càrrega catiònica.

divendres, 22 d’agost del 2014

Evolució




diumenge, 17 d’agost del 2014

J.V. Foix

Perquè no sigui dit. Que de tant en tant és bo de refugiar-se en paraules sàvies:


EL DIFÍCIL ENCONTRE

Ets i no ets, i visc del propi engany,
Sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
Miro el florir de l’impossible tany
I el nom que et dius damunt la vasta sorra.

Per calls perduts i en pregones garites
Cerco el farell de les absurdes fites.

Com un gegant en terres oblidades
Clamo combat, i adjuro un contrincant,
I en mortes fonts enyoro ocells i fades
O en obra d’hom m’ullprenc del propi encant.

En vall ventós, entre fòssils i nacres,
Em multiplico en dòcils simulacres.

Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva
L’altre i no és? On és l’Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d’esperit i de ment!

En les remors de la nit, per les platges,
Adoro el Res en múltiples imatges.

Calella de Palafrugell, juny de 1939

dissabte, 16 d’agost del 2014

Polifem


-Cíclop, ¿em preguntes l'il·lustre nom? Vaig a dir-te'l.
Tu, però, fes-me el present que tanmateix, com a hoste, 
m'has promès. Doncs em dic Ningú, i Ningú m'anomenen,
sí, la mare i el pare i la colla que m'acompanya.

D'on se segueix i ens ho van dir fa molts i molts anys que no convé refiar-se de Ningú.

I menys si es dóna el cas que només tens un ull i t'exposes que te'l facin a la brasa.

Per bé que ja sabeu, petits amics, que per passar a la història dels herois i reconquerir el casal no convé tant fincar-se en la veritat com valer-se de l'astúcia i ser destre en l'engany.

Tingueu-ho ben present doncs tots els que heu posat proa a Itaca i aneu amb el lliri a la mà.

divendres, 15 d’agost del 2014

Festa Major


M'ha semblat que no m'havia d'estar de guarnir el meu carrer. 

Eps, i si cal, convidar-vos-hi:


Xaleu, xaleu, que el 9 s'acosta!!!!!!!!

dimarts, 12 d’agost del 2014

Dia quinze


Projecte de vitrall per a un hipotètic mausoleu

I per amanir-lo, una mica de Villon:

     La mort le fait frémir, pallir,
     Le nez courber, les vaines tendre,
     Le col enfler, la chair mollir,
     Joinctes et nerfs croistre et estendre.
     Corps femenin, qui tant es tendre,
     Poly, souef, si precieux,
     Te fauldra il ces maux attendre?
     Oy, ou tout vif aller es cieulx.

En companyia de Panero:

     Que el silencio y las voces de los hombres
     sean el único himno a mi tumba
     porque el hombre es sólo dolor
     y espuma en la boca
     y temblor en los labios
     cuando hablo, más vil aun que el hombre
     y la vida es sólo
     una larga espera de la muerte.

I unes gotes d'Espriu:

     L'aire resplendent
     arrela en el plany.
     Ales de la sang
     drecen la claror.
     De la llum a la fosca,
     de la nit a la neu,
     sofrença, camí,
     paraules, destí,
     per la terra, per l'aigua,
     pel foc i pel vent.

     Salvo el meu maligne
     nombre en la unitat.
     Enllà de contraris
     veig identitat.
     Sol, sense missatge,
     deslliurat del pes
     del temps, d'esperances,
     dels morts,
     dels records,
     dic en el silenci
     el nom del no-res.

I havent completat aquest tríptic curull d'alegre amenitat em puc retirar. S'acosta l'hora de ben dinar i mal estaria que havent dedicat una estona a Thanatos ara no anés a prendre cura d'Eros.

Que n'hi ha d'haver per a tothom i es deure de cortesia.

Estiguin bonets.