De l'alimentació dels mosquits i les mosquites

Si la meva informació és fiable, qui pica són els mosquits femella. Com que les meves curiositats entomològiques no han anat mai més enllà, ara em trobo que em pica la curiositat de saber com se les componen els mosquits mascles: són vegetarians, viuen de l'aire de cel, passen tos fins que la dinyen? Vés a saber...

Sigui com sigui, la vigília de Sant Joan em va tocar anar a buscar un giny electrònic que emet un xiulet impertinent que dissuadeix les mosquites de fer parada i, sobretot, fonda en un radi determinat. He de fer constar que a mi les mosquites em defugen de natural, no sé si pel gruix de la meva dermis o per la concentració de nicotina en sang; però és el cas que no tots els humans que em circumden gaudeixen d'aital privilegi i que de tant en tant convé també pensar en els altres.

Com que l'adquisició de material electrònic no em produeix cap emoció especial i havia de justificar amb alguna compra amb sentit l'enorme molèstia que m'havia causat haver-me desplaçar a més de cinc minuts de casa, vaig entrar a la llibreria que hi ha a tocar i vaig firar-me un parell de volums. Em va semblar oportú de convidar Rilke i Molas a passar alguna estona amb mi aquest estiu i em vaig obsequiar Els quaderns de Malte i Aproximació a la literatura catalana del segle XX.

La pila de lectures que estan en llista d'espera per a aquestes vacances que ja s'insinuen ha crescut, doncs, un mica. Al capdamunt de dalt de tot hi tinc, còmodament instal·lat, el Manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki. Ja fa dies que descansa damunt Murakami, que em va temptar amb un Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, i una mica més avall, gruixut i golut, hi ha Todo Marlowe, de Chandler, que vaig llegir fa tant de temps que em ve de gust tornar-hi a fer conversa.

Si les mosquites no varien els seus hàbits alimentaris i/o el giny xiulador acredita la seva eficàcia m'esperen belles estones de silenci i lletra.

Que és la combinació més plausible al meu modest entendre per superar amb dignitat i equilibri el temps d'obligada abstinència de contracció al deure laboral.