divendres, 20 de novembre de 2009

El meu gos en un pos

I jo que me les prometia tan felices... O que pensava que me les mamaria tan dolces... (Ara va i no sé quina de les dues expressions és més genuïna, per bé que la segona té un punt de grolleria que no sé si la fa massa escaient. En fi, deixem-ho córrer.)

Doncs resulta que ca meva deu ser un cau de monges desnortades perquè amagada al costat de l'hagiografia de Ramona Maria del Remedio Llimargas Soler i a dos lloms de Tres capullos del jardín de Nuestra Senyora em trobo que hi reposava una edició més moderneta de les cartes de marres. Quin desori!

I vaig i me la miro. I arribo a l'Epíleg escrit per Meri Torras. I per ell aprenc diverses coses que em sorprenen. A saber:

a) Que de l'autoria de la monja Mariana, nasti de plasti; ço és, que segons alguns entesos, les cartes van rajar de la ploma del vescomte de Guilleragues. (Val a dir que a la Torras sembla que no li abelleix de treure-li el mèrit a una fèmina i deixa la qüestió en un com-que-sí-però-potser-no.

b) Que en el que portem de segle XXI, ja han vist la llum tres edicions de l'obreta. (Dues a Madrid i una a Barcelona.)

c) Que Josep Palau i Fabre havia publicat a El Mall l'any 1986 una traducció: Cartes d'amor de Mariana Alcoforado (La monja portuguesa).

d) Que de la versió de Ribera-Rovira publicada a "La novel·la nova" l'any 1919 no se'n diu ni piu.

I arribat aquí, jo que vaig i comparo les dues versions. I la Primera carta, passi. Però resulta que les versions de la Segona no s'assemblen ni de casualitat. (Les altres, tot cal dir-ho, ja s'acosten una mica més.)

U séase, que ara ben bé no sé què hai de fer... ¿Cedeixo als meus impulsos naturals i em recreeo en l'edició antiga, o em disciplino i em tiro coll avall la moderna que proclama: "Tenir una edició acurada d'aquestes cartes portugueses en català, fer viu el text per a la nostra tradició literària és, sens dubte, un guany"?

I és que en aquesta vida es veu que no hi ha mai res de senzill. Fins i tot una cosa tan elemental com posar-se a fullejar un llibre, ens ha de portar problemes...

No som res. I alguns menys que els altres, evidentment.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

quina duresa ser lector! i quina solitud! teniu un bon dilema :)

Eumolp ha dit...

I substituir la lectura per la contemplació absorta de les mussaranyes? Fora dilemes i bon vent i barca nova...
Gràcies per l'ajuda!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

[URL=http://pharmacypills.atspace.co.uk/buy-amitriptyline-canada/buy-endep-10-mg-online.html]buy endep 10 mg online[/URL]

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.