Segon prestage

S'ha estat al segon prestage molt de temps. Ha tingut la paciència sàvia que tant admiro, però avui m'ha demanat que l'en baixés i que l'obrís just per la pàgina 33.

Ho he fet, obedient com sóc, i deixo que parli:

Una amor perpetrada en l'agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l'alt agraïment en què madure.

Art de fervor és mon treball d'espera,
perquè ja t'he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.

I et guarde plenitud. Vindria a dir-t'ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m'assemble o a quin tigre.

Així parlava Joan Fuster a Escrit per al silenci.

I a mi que em plau rescatar-l'en.

Visita

LXXXI

Així com cell qui·s veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar,
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mi qui vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir:
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre orgull recitant.

De tant en tant és bona una visita als amics, i jo -que sóc polit de mena- he volgut avui passar a saludar en March, que feia temps que tenia abandonat. L'he trobat bé, en bona forma com sempre, i hem passejat junts una estona.

A l'hora del comiat m'ha dit que si volia prendre alguna cosa i per no desaïrar-lo (l'home té un caràcter que déu n'hi do i per no res s'enfila com una carabassera) m'he endut aquest poema per tres motius: és breu, m'agrada i fa patxoca.

I per això el planto aquí.

I?

Doncs això.

Bons auguris

Com que inevitablement tendeixo a agafar el rave per les fulles, m'ha semblat de bona criança lligar principis i finals i il·lustrar-vos l'entrada amb un memento dels que em plauen. No fos cas que portats per l'inevitable estovament de l'u de l'u del vuit perdéssiu de vista la vostra -que és també la meva- futura inevitable contribució al profitós món de l'adob orgànic.

I és per aixó que disfressat de Diego Corrientes he navegat per mars proceloses fins aconseguir robar per a vosaltres -que sóc jo, evidentment- dues boniques imatges separades per molts anys i molts quilòmetres, però amb innegables parentius en la resolució icònica del tema.


I us les deixo com una petita delicatessen perquè l'assaboriu amb recolliment i espero que com ho fa el qui això subscriu rient per sota el nas.