diumenge, 20 d’abril del 2008

Sant Jordi

Una de les metàfores més endreçadetes per a designar els qui tenen la sort d'haver ensopegat el recte camí de la vida és anomenar-los "rata de biblioteca".

És cert que l'animal en qüestió bascula entre fames oposades: moure's entre la repugnància i la simpatia no augura una posició còmoda en el món dels afectes.

A mi, la veritat, és que -llibres a banda- l'animaló en qüestió em sembla més aviat amable. Juguen a favor seu el fet de circular per zones d'ombra, demostrar una tenaç resistència a les malures, una capacitat reproductiva fora mesura i l'atàvica pugna que sosté amb el meu altre amic animal: el gat.

També m'empeny a mostrar-li afecte una taca de salvatgia que deshonora el meu tenaç curriculum pacífic: en una ocasió vaig caçar-ne una amb un instrument horrible i traïdor. Aquesta mort -diria que de moment és l'única que em puc retreure- la portaré sempre com un pes en la consciència i qui sap si darrere d'aquestes paraules no s'hi amaga una inútil recerca de desgruege i de pau interior.

Sigui com sigui, quan la que il·lustra aquesta petita digressió va néixer al full blanc no ho va fer amb una destinació precisa. Simplement sorgia del no res per empènyer alguna hora morta per la canal del temps perdut.

És el cas, però, que en la immediatesa del Sant Jordi m'ha suggerit que podria treure-la una mica a la fresca. Xiuixiuejadora o telepàtica m'ha vingut a dir que havent-li posat aquesta mena de flor a les mans i aquesta mena de disfressa que li dóna un caient d'àngel batraci, potser faria un bon paper com a portadora d'ofrena.

I és per això que aquí la deixo. Acompanyant el silenci d'aquestes paraules i amb l'honest desig que el dia que s'apropa us sigui motiu de felicitat, benestar i alegria.

2 comentaris:

the silver blue sea ha dit...

Feliç diada de Sant Jordi!

arsvirtualis ha dit...

Un cop més ha passat s.j.